Excursions del Joan Ramon

En el post anterior he explicat el trekking que vam fer pel Kirguizistan però els companys del Centre Excursionista de Lleida vam voler fer una muntanyeta de 4000 metres i aixi ho vam programar amb l'agència Bon viure . Primer volíem ascendir al Przhevalski peak però finalment en assemblea en el menjador del campament del llac Ata-Kol vam decidir que pujaríem a una muntanya més interessant que teníem davant. La muntanya tenia nom. Penseu que al Tian Shan hi ha força muntanyes que no tenen aquesta qualitat. La nostra fita, a més, tenia 4000 metres, circumstància que va fer que molts més companys s'animessin a pujar-hi. El nom de la nostra fita és: 30 let BLKSM peak. Aquest nom impronunciable correspon a unes sigles que podríem traduir com Pic del 30 aniversari de la Joventut Comunista del Kirguizistan. Us volia fer una descripció de la nostra modesta aventura. Descripció del recorregut : Sortim del campament que tenim establert a la ribera del llac Ata-Kol (3580 m.). El

Si mires aquesta pàgina és perquè estàs interessat en el remot país del Kirguizistan (o Kirguistan). Si vols anar de viatge, el meu primer consell és que hi vagis. Així de clar. Vols que justifiqui la meva resposta, doncs perquè: - És una cultura totalment diferent de la nostra. Una tradició nòmada ramadera on la iurca  és l'element més destacat fins i tot la bandera nacional recull la visió de la iurca des de dins. - És una cultura condemnada a desaparèixer envaïda per la civilització occidental. Ja s'observa a la capital de Bishkek que té poques diferències amb Barcelona, París o Londres. - Els kirguis són gent tranquil·la i que es volen comunicar amb tu malgrat la dificultat de la llengua doncs no parlen anglès sinó kirg o rus. Ara estan colonitzats pels russos, abans pels àrabs i pels xinesos. És el que té estar entre cultures agressives. - I el que ens interessa més, té unes muntanyes excepcionals. Penseu que moltes no tenen ni nom doncs els muntanyencs només ens p

En la guia dAgustí Jolis i M. Antonia Simó Pallars - Aran - u na bíblia excursionista de l'any 1961, en un temps que tampoc havia gaires publicacions adreçades als muntanyencs - posa que la Pala Alta de Serradé mesurava 3001 metres i molts muntanyencs hi van pujar. Després en datacions posteriors, i encara amb baròmetres, el van degradar i les roques cimals van passar a quedar en l'oblit. Jo de jove era molt innocent - encara ho sóc - i vaig dir que un dia aniria a mesurar-lo. La veritat és que en feia una mica de pena. No hi havia fet mai realitat el meu somni. Ara resulta que està dins de la llista dels 100 cims de la FEEC  i la gent hi tornar a anar encara que no crec que hi pugin a carretonades doncs tot just hi ha alguna fita escadussera. Especialment en el tram final de la cresta. Anava amb un track d'un que es va quedar a l'avantcim. Característiques tècniques : Valoració : Excursió interessant per estimar el terreny de descoberta. Dificultat : Moderada. Ca

Després de molts anys he tornat a la Vall Fosca. Ha estat un plaer retrobar-me amb els pics de Dellui i Mariolo. L'any 1990, vaig fer una de les meves primeres sortides al Pirineu i vaig ascendir als pics de Subenuix i Morto pujant per la vall de Sant Maurici. Ja em vaig fixar en aquestes cotes però em quedaven massa lluny. Ha calgut que passin 28 anys per reeixir en el meu estrany desig. Característiques tècniques : Valoració : Excursió d'alta muntanya per a col·leccionistes de cims. Perquè aquests no estan a la llista dels 100cims de la FEEC? Dificultat : Moderada. Només tenen el problema del desnivell. Distància: 17,9 km. Desnivell: 1460 metres Temps: 8 hores Descripció de l'itinerari: Voregem la tanca de la subestació de Sallente i anem seguin el camí que volta el llac. Hi ha una petita baixada que ja no fem, ja que ens encarem a passar per sota de la primera torre de la llum. 17 min. Trobem el primer tram de sirga que marxa a l'esquerra per una llastra

Avui el Prersi ens porta d'excursió. L'any passat va penjar unes fotos genials de l'excursió a la Suela de la Zapatilla (Candanchú) i jo no em vaig poder estar de dir-li si ens hi podia portar en una sortida col·lectiva. És un bon noi i avui ens ha portat. Com és una sortida col·lectiva costa molt de prendre temps (i a més el GPS se m'ha espatllat) algú me'n pot regalar un... Descripció de l'itinerari : Ens situem en el port de Somport i anem a l'esquerra a buscar les pistes superiors de l'estació de Cancanchú. aparquem el més enllà que puguem. Ja veiem davant la Zapatilla. Observeu el croquis on es veu els primers trams de la Suela de la Zapatilla. Com no vaig apuntar els temps us explicaré els diferents trams per on passarem. Travessem les pistes d’esquí de Candanchú, pràcticament sense desnivell. Ens encarem vers el peu de la tartera. Podem pujar per la dreta o pel fons de la vall. Aquesta darrera opció és més llarga però permet ve

El primer 2000 del Pirineu i el Mediterrani Tot va començar quan fa dos anys vaig anar al Costabona  i em vaig adonar que no era el cim més llevantí del Pirineu sinó que havia cims més a l'est a la carena del Canigó. Quins cims eren? Segons el mapa era el Pic Gallinassa encara que sobre el terreny he vist que no era el primer (sinó el tercer) així que fins allí he anat a explorar... Volia seguir la carena fins arribar al pic dels Setzevents encara que alguns li redueixen la ventada i li diuen el Puig dels tres vents. Com vulgueu, però jo vaig patir fortes ventades i fred quan la previsió no havia previst res. Característiques tècniques : Valoració : Excursió llarga per una carena que mai s'acaba però permet pujar als primers 2000 orientals del Pirineu. Una forma diferent de pujar al pic d eSetzevents.. Dificultat : Mitja. És llarga però no pas difícil. Bona part per carreranys. Distància : 18,4 km. Desnivel l: 1610 metres Temps : 8 hores 57 minuts. Descripció de l'

Puig de l'Estela (a l'esquerra) pujant l'endemà al Setzevents No estic massa motivat pels 100 cims però em serveix per motivar-me. Volia fer el Puig del tres vents o dels Setzevents i a la tarda aprofito per fer el Puig de l'Estela. I fet a aprofitar el temps, en passar en passar pel coll d'Ares decideixo pujar al coll de Montfalgar. No és un 100 cims però tampoc m'importa gaire. Descripció itinerari al Montfalgar : En el coll d'Ares (1513 m.) veig amb tristesa el monument que recorda el pas de cent mil catalans camí de l'exili. Va ser el pas més emprat per fugir del feixisme. Veig que hi ha un camí de la Retirada que baixa cap a Prats de Molló. Vaig a l'esquerra (est) i veig que hi ha un circuit anomenat la Volta al Vallespir que seguiré. Per cert, tot perfectament marcat amb pintura groga i vermella i força estaques. 15 min. Arribo al cim de Montfalgar (1663 m.). El cim està envoltat de pins i no hi ha vista. Hi ha un vèrtex geodèsic. Aques