Excursions del Joan Ramon

Avui la colla hem volgut anar a les Garrigues a buscar indicis de la Guerra Civil doncs en Manel Cortés ha localitzat alguns nius de metralladora. En el meu llibre ITINERARIS PEL FRONT DEL SEGRE apareixen dos nius de metralladores en la carretera de l’Espluga Calva a Fulleda però avui hem trobat vuit defenses més. Ha estat un plaer anar amb els companys i companyes que els hi encanta el plaer de cercar elements bèl·lics com a base per aprofundir en el coneixement de la guerra fratricida. Ens situem en el km. 12,1 de la carretera que va de l’Espluga Calva a Fulleda (LV-2014) hi trobem el primer niu de metralladores a tocar de la carretera, damunt d’un marge de pedra. Està encarat vers la carretera. Curiosament té l’entrada en la mateixa direcció que l’espitllera (¿?). La construcció correspon a l’exercit republicà bastit segurament per presoners que estaven en el camp de treball d’Els Omellons i Fulleda (que desconeixíem però un pagès ens en va parlar) Coordenades UTM: 31T  x=

Avui en Ramon Pach ens porta d’excursió. Sabem que és tot un plaer anar a la muntanya amb un personatge com en Ramon que tresca i retresca per tots els racons fins dissenyar un itinerari ideal com el d'avui. Ens porta a Xiribeta on fa un temps vam localitzar una feixa que ara han reequipat – ell ja ho va equipar - amb una visió més comercial, ara pot ser un itinerari turístic. La feixa surt del costat de la impressionant ermita del Congost. És prou ampla amb un petit passamà fins arribar al barranc de Lliterà on hi ha una altra cadena... bé, us ho explicaré més detalladament. Característiques tècnique s: Valoració : Excursió molt interessant. Si es vol es pot escursar a la sortida en acabar la feixa podeu tirar amunt a buscar el castell de Xiribeta.  Dificultat : Baixa. En la nostra proposta hi ha un tram sense camí. Distància : 11,7 km. Desnivell : 640 metres Temps : 3 hores 18 minuts Itinerari circular . Aproximació : En el km. 86,2 de la carretera N-230 a Viella prenem

Hi ha dies especials on en principi no esperes gaire cosa i tot surt redó. Avui la colla hem quedat amb la Núria Grau i el Josep Maria per ensenyar-nos uns nius de metralladores que han localitzat. S’estan patejant els turons de la contrada buscant i trobant vestigis de la Guerra Civil. Diuen que en tots els tossals hi ha restes prou rellevants. Hem visitat dos indrets però ens han demanat que no fem públics els paratges doncs es troben dins de finques particulars i els hi pot molestar que vagi excursionistes encuriosits. Respectarem aquest criteri i no farem una descripció detallada de l’accés. El primer tossal és poc rellevant. És curiós com un emplaçament tant fortificat i en canvi destaca poc destacat. Aparquem al costat del turo. No hi ha un camí definit. Arribem al niu de metralladores núm. 1 (Coordenades UTM:                                              ). Es troba totalment destruït només podem veure l’entrada que forma un angle amb totxana. Al voltant hi ha un munt de

Avui la colla de la pessigolla ("jabalís senderistes") hem decidit anar a perdre’ns per les belles canals del Montsec de Rubies. En aquesta ocasió ens posarem per la canal que puja per la canal del Pas de l’Osca (inèdita) i baixarem per la canal de la Lloba. Ha estat un dia excepcional principalment per la bella companyia del Ramon Pach i en Josep Maria Llena, Caseret d’Alfarràs. No espereu gaire tram amb sender. Als jabalís senderistes ens agrada anar una mica per on volem i evitem els camins transitats. Perdoneu, però alguna cosa havíem de tenir diferent. La boira ens ha molestat en la part baixa de l'excursió i hem trobat el tram de baix una mica a cegues. Característiques tècnique s: Valoració : Recorregut aventurer molt interessant que permet ascendir a la carena del Montsec i descendir per la pendent canal del Pas de la Lloba. Dificultat : Entre mitja-alta doncs hi ha passos on cal grimpar. La baixada per la canal de la Lloba sense ser difícil cal anar amb mol

Situació de la fossa amb el tossal de la Caperutxa al fons L'atzar és un component molt important, importantíssim, en tota recerca. Així l'atzar em fa descobrir que la Universitat de Barcelona  - no sé quina - ha fet una consulta a l'ajuntament d'Almacelles referent a una localització d'una fossa en el seu terme on estarien enterrats un brigadistes internacionals polonesos que van morir en els combats de finals de març o primers dies d'abril de 1938. Tinc ocasió de preguntar a en Pol Galitó, especialista en el tema, sobre la suposada defensa republicana quan cau el front d'Aragó doncs sempre s'ha parlat que els republicans quan va caure la línia d'Aragó van córrer desordenadament i temorosos de l'avanç franquista. SEmbla ser que aquesta informació no és del tot correcta doncs algunes unitats es van parapetar en els tossals que hi ha abans de la Saira - una petita agrupació de cases del terme d'Almacelles - i van voler aturar l'ofens

Amb motiu del 80 aniversari de la Batalla de Seròs, l’ajuntament de Seròs organitza una sèrie d’actes per commemorar aquesta data. Se’ns va convidar a participar en la commemoració i organitzem una caminada pels fronts de combat. El recorregut ja el vaig detallar ( accés aquí ). Avui, malgrat la pluja, hem quedat al pont Vell. Érem prop d’un centenar de caminadors valents que s’enfrontarien contra el fang i l’amenaça de nous ruixats. En el pont Vell en Pol Galitó ha fet una dissertació explicant-nos els enfrontaments que van succeir en aquest paratge que els republicans van abandonar sense volar el pont però que van voler recuperar amb el sacrifici de moltes vides que mai van aconseguir recuperar el pont. Anem cap al Molí de la Llum on estava el comandament franquista que en aquesta ocasió podem veure per dins. Hi ha uns soldats que recreen la visita. Tot seguint anem al jaciment paleocristià de Bovalà. Aquí en Francecs Tusset ens explica les excavacions que es van fer i com de

Sucs és un nucli descentralitzat del terme de Lleida. Molts lleidatans desconeixem la seva història. A grans trets podem dir que en el seu castell s’aixecà damunt d’un primitiu poble ilergeta. La base de la torre sembla que podria tractar-se d’una fortificació romana que defensaria el pas de la via romana que enllaçaria Tarragona amb Saragossa. La Guerra dels Segadors va castigar feroçment la contrada i va restar abandonat fins que la colonització que es va efectuar els anys 40 del segle passat. Aquesta és la història escrita però hi ha una altra història que no roman recollida en els papers, sols resta en la memòria dels padrins i padrines que ho van haver de viure en el silenci i ara en l’oblit. És la història dels maquis que van trescar per la contrada i que eren allotjats en les torres d’aquesta zona ja que evitava nuclis poblats com era Lleida i Almacelles. La xarxa de cases era molt amplia doncs eren molts els pagesos que es jugaven la vida per facilitar el pas dels “guerrill