Excursions del Joan Ramon

El Roc de l'Estany Xic pujant al port de Tavascan Volia anar a mirar la pujada al Port de Tavascan per la Trobada Transfrontera que fem al setembre. Però quan estava a l'estany de Port he vist molt clara la pujada i he decidit anar a un cim que havia pel costat. Després he mirat el nom, el Roc de l'Estany Xic, quin nom més lleig per un cim amb el que he fruit de valent. Val a dir que encara hi ha força congestes de neu que m'han obligat a fer combinacions que en unes altres circumstàncies no hauria fet. Després he decidit voltat per complert el cim i sortir a l'Estany Xic del Port fent una volta molt complerta. Quan estava al cim tenia la sensació que feia molt anys que ningú pujava a aquest cim. Característiques tècniques : Valoració : Força positiva. Tenir la sensació que assoleixes un cim on tens la seguretat que fa anys que ningú hi ha pujat. Terreny d'aventura. Dificultat : Moderada. Encara que cal tenir present que hi ha paratges exposats com l'h

Després de molts dies sense anar a les sortides de l'autocar del Centre avui hem decideixo tornar doncs fan una travessa molt interessant i que només es pot fer amb autocar. Ha estat un plaer retrobar-me amb la colla de companys/es. Sortim de la presa de Sallente en la capsalera de la Vallfosca. Encara recorda haver-hi passat quan no hi era aquesta presa i haver dormit en una cabana que havia en el fons del pantà. És el que té moltes excursions per aquests topants. Característiques tècniques : Valoració : Travessa amb esperit d'alta muntanya Dificultat : Moderada. La principal dificultat és seguir el sender pel vessant de la vall d'Àssua. Distància: 14,8  km. Desnivell: + 490 metres - 840 metres. Temps total: 3 hores 51 minuts. En anar amb una colla molt nombrosa pot haver alguna errada. He mirat de traure el temps aturat.. Descripció de l'itinerari : Pugem per la canal de Pigolo en l'extrem de la resclosa de Sallente (1765 m.) i comença la pujada ferma.

Tram final on trobem el pas més exigent Perdoneu-me la gosadia però el Pui Tabaca és el Cervi de Ribera de Cardós. És una llibertat literària, una exageració, però sempre que veig el Pui Tabaca penso en el Materhon de Zermat. D'acord que és molt més modest però fa patxoca. Fa temps em vaig mirar de pujar-lo però tenia el dubte dels darrers metres que es veuen molt drets. Fa uns dies van anar uns companys del Centre i em van dir que es pujava prou bé per un camí i dalt havia un mirador excepcional. Així que avui que tenia el dia lliure he decidit encarar-m'hi. Informant-me vaig trobar un track que pujava per davant, a lo matxote, i ahir al vespre me'l vaig baixar. Quan estic a la collada d'Amill, penso que havia d'haver llegit el que deia de la dificultat doncs es veu prou complicat. Es va pujant però amb molt de compte. De tant en tant he trobat uns punts vermells. En el darrer contrafort hi ha un pas que és més exigent, i obligat, de III grau. Es passa però

L'altre dia vaig fer de Senterada a Peramea passant per l'estany de Montcortés i avui he fet de Peramea a Gerri de la Sal. Estic preparant etapes del futur trajecte del GR3. L'excursió d'avui ha estat curta però prou interessant. A més té l'encant que passa per dins del llogarret de Peramea una petita meravella local. La informació la dec al sr. Romà que m'ha informat per on anava el camí. Encara que després he trobat marques, i fins i tot un cartell indicatiu. Característiques tècniques : Valoració : Recorregut que ens permet enllaçar els pobles de Peramea i Gerri de la Sal seguint el camí tradicional. Dificultat : Baixa. Hi ha algun tram que no es gaire evident el recorregut. Distància : 5,12 km. (anada i tornada) Desnivell : 305 metres (desnivell positiu i negatiu) Temps total :49 min de baixada - 55 de pujada. Descripció de l'itinerar i: Comencem el recorregut en la plaça de la font o de l'Om a l'entrada del poble. Entrem al poble pe

L'atzar em va permetre tenir un dia lliure a la meva estada al refugi Mallafré. Vaig haver de cercar un pla per rentabilitzar el dia. Vaig creure que pujar al Portarró pel vessant del Pallars era una bona proposta que a més podria complementar amb l'ascensió al pic del Portarró. Un encert doncs els camins per on passa la Carros de foc estan farcits d'excursionistes així que per cercar la tranquil·litat es millor aquest itinerari, encara que també trobareu gent però en la justa mesura. A més a més, aquest recorregut ens permet fruir d'una de les millors panoràmiques de les muntanyes que formes el Parc doncs està situat en el centre i té prou alçària per gaudir d'una destacada visió. Característiques : Valoració: Excursió molt interessant que amb poc esforç podem fruir de valent del plaer de l'alta muntanya. Dificultat : Baixa. Orientació molt evident doncs anem sempre per sender ben fressat. Desnivell:  800 metres Distància : 10 km. Temps t

Ara que el nostre Pirineu comença a estar tan massificat fa una certa il·lusió pujar a un cim on no he trobat cap fita per indicar-me el camí. Pujava per pura intuïció muntanyenca. No crec que sigui un cimal que es faci gaire encara que he de reconèixer que la panoràmica des de dalt és superba. Sembla ideal per veure una etapa ciclista que pugui al Port de la Bonaigua doncs es veu perfectament tot el recorregut pel vessant pallarès. Cal remarcar que he pujat en plena onada de calor. Deien que no s'havia de sortir de casa però crec que he sabut jugar bé les meves cartes. La solució matinar però quan he sortit encara queien les darreres gotes de la tempesta de la nit. Entre la pluja i la calor havia una finestra que he sabut aprofitar per coronar el Pui de la Bonaigua. Característiques : Valoració: Excursió força interessant, exigent físicament . Dificultat : Mitja. La principal dificultat és que vas molta estona sense sender, pel mig d'una tartera amb blogs de grans dim

Avui dins de les sortides en autocar del Centre ens ha tocat anar del poble de Rubió a Sant Joan de l'Erm passant pel Port del Cantó. Volíem pujar al pic de l'Orri però la pluja ens ha dit que millor que hi pugéssim un altre dia. Érem 47, inclouen a en Joan Carmona d'Àger que ha fet l'excursió d'anada i tornada doncs era la única forma que podia compartir l'excursió amb nosaltres. Tot un "detallassu" de companyonia. Recordeu que aquesta sortida forma part d'un cicle de 4 sortides que han d'enllaçar Sort, la capital del Pallars Sobirà amb La Seu d'Urgell, capital de la comarca de l'Alt Urgell. La primera va ser el passat 2 d'abril de Sort a Rubió .  Dir-vos també que hem proposat aquest recorregut perquè sigui un tram del proper GR3. Cal agrair a tothom el bon rotllo que hi ha com a grup, especialment un dia de pluja on sempre hi ha més tensió. Característiques : Valoració: Excursió molt interessant, encara que resulta una mic

L'any 2003 vaig pujar amb el Pau Salla al pic de Màniga (i no ho recordava). Ho tenia apuntat a les meves llibretes i he trobat tota la informació de com havia fet l'excursió ... és greu. Alzheimer? No recordar una excursió!!! Bé, aquella vegada vam sortir de Burg i vam baixar per la carena fins al Faro però avui he pujat per la pista més amunt i he pogut arribar fins al pic de Covils. Les excursions, per sort,  no sempre són iguals. Primera sortida de la temporada estiuenca al Pirineu. Característiques : Valoració: Itinerari força interessant que ens permet assolir els pics de Màniga i de Covil que es poden coronar fàcilment per la vall de Virós però aquí és una excursió més complerta. Dificultat : Mitja. Cal tenir present el desnivell i que molta estona es va sense sender. Atenció a la pujada al coll de Màniga que cal agafar bé. Desnivell:  900 m.   Distància : 12 km.  Temps :  4 hora 24 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari :