Excursions del Joan Ramon

Molts posen els ulls a la cinquena avinguda de New York o al Museu Britànic de Londres però hi ha companys com en Ramon Pach que sap posar-los a casa nostra. Sap buscar racons meravellosos i desconeguts. És una feina lenta, pesada i constant. En el faldar septentrional del Montsec d'Aragó, d'Estall o de Montgai va tenir algunes de les seves millors realitzacions que va tenir el gust d'ensenyar-me-les l'altre dia. Quedeu-vos amb Walt Street mentre el Ramon i jo ens perdem pel Montsec. La proposta que us penjo avui té un caire d'aventura, de descoberta però també envoltada d'història, d'endinsar-nos en un temps llunyà - o no tant llunyà - i mirar de comprendre com vivien els nostres avantpassats. Caminant amb el Ramon ens van quedar molts dubtes, molts interrogants oberts i això vol dir que vam cavil·lar, vam pensar i en fi vam ser feliços.. Aproximació : En el km. 86,2 de la carretera N-230 a Viella prenem una carretera asfaltada a la dreta. Un modest ca

Avui hem pujat al cim d'una muntanya el pessebre. I ja en portem 54 edicions. El lloc triat enguany ha estat l'ermita de Santes Creus del Bordell situat en la capçalera de la vall del riu Madrona entre Pons i Oliana. Hem ascendit prop de 150 excursionistes. Es notava que la previsió del temps era molt bona i molts ens hem animat. La veritat és que no semblava que estiguéssim al desembre. Aproximació : En el km. 130,2 de la carretera C-14, entre Pons i Oliana, prenem un trencall a la dreta. En el km. 2,1 prenem un trencall de terra que surt a la dreta i amunt. En el km 3 arribem al coll de Santesmasses (540 m.) a la vora de les runes de la masia enrunada. El nostre camí surt pel costat de la casa. Davant tenim la casa de Llobet encara habitada. Dalt hi ha l'ermita de Sant Antoni, romànica però enrunada. En acabar l'excursió i podeu pujar a fer-hi una visita i veure com el nostre patrimoni s'ensorra. El propietari de cal Llobet em va dir q

Avui no faré una descripció detallada de l'excursió sinó que us comtaré que la noia més sexy del Centre ha fet ja 50 anyets. I ha tingut l'ocurrència de celebrar-ho amb els seus amics i amigues fent una excursió a la muntanya ... que m'ha encomanat dur-la jo. El lloc triat ha estat Sant Llorenç de Montgai i hem pujat fins a l'ermita de Montalegre pel camí que puja pel coll de Llorenç. A la part baixa ens acompanyat la boira - però el camí me'l sabia de memòria. De l'aparcament de la Formiguera a buscar la via passar pel túnel ... el camí vell a Vilanova de la Sal i el trencall - que fa uns anys no estava ni marcat i en canvi ara sembla una autopista. Dinar a l'ermita de Montalegre (868 m,) amb el solet i les fotos de rigor. Tot de molt bon rotllo. He explicat la llegenda que les noies que fan tres tombs a l'ermita de Montalegre en un any es casaran... la Montse la meva dona les va donar i a l'any ens casavem... espero que el proper any pugui an

La colla ha continuat cercant els passos més interessants per la nostra muntanya, el Montsec. Fa temps va ser el Feixant del Montsec, la canal de l'Embut, la Feixa de la Roca Regina ... avui toca difondre els Feixants del Montsec d'Estall. Són espectaculars però no recomanables per a persones amb vertigen i poc vessats al terreny de l'aventura... al menys fins que algú posi més fites, una mica de pintura o ferro. Aproximació : En la carretera que puja a Vielha trobem el llogarret de Viacamp, amb una torre de guaita impressionant, aquí hem de prendre la pista primerament asfaltada que surt cap al cor del Montsec d'Estall - als cartells veure l'alberg de Montfalcó. 6,8 km. Trencall a la masia de Quintilla i Tolva on aparquem. Descripció de l'itinerari : Ens trobem en la contrada de la Cerula on hi ha els masos del Quintillà, del Xiquet, de Perepiqué i de Gabarella. Tristament aquestes cases romanen abandonades i estan ja mig ensorrades. A tocar hi ha la cape

No tot han de ser grans muntanyes - penso que ser excursionista és anar a posar el nas a tot arreu, és ser un esperit tafaner - i així avui que tenia festa a la tarda a l'escola he anat d'excursió malgrat que el dia és molt curt (finals de novembre). La fita és un tossal que es veu des de tots els punts, damunt del poble d'Almacelles. Almacelles és el poble on vaig nàixer però no hi havia pujat mai... així que aquesta tarda era ideal. Cal agafar la carretera que va a Almenar. A la sortida del poble ja es veu un trencall a la dreta. Cal deixar el cotxe i posar-nos a buscar la pujada. Aviat trobarem un cartell que ens recorda que aquest emplaçament ja fou ocupat en l'edat del bronze, els íbers també van instalar-s'hi, els romans van bastir una via al seu peu que anava fins al port de Tarraco. Els sarraïns també van ocupar l'indret i ens deixarem la toponímia. I tot era feliç fins que Felip IV en la Guerra dels Segadors va destruir el poble. Què repassi una mic

Un any més fent el camí de muntanya i ja en portem 18!!! Ja som majors d'edat i ens hem anat fent grans. Malgrat el mal temps una cinquantena d'excursionistes ens hem armat de valor i hem decidit sortir a caminar. Finalment hem tingut un dia meravellós encara que el fang no ens el pogut treure dels peus. Ambient molt bo. A les nou hem esmorzar al bar de Tartareu que ens ha tracta fantàsticament bé i mira que nosaltres som raros. D'aquí hem anat seguint el camí dels Solans per on passa el GR-3 que passa per sota de la muntanya de la Malera fins un collet prop de la font del Saüc amb una impressionant vista sobre la vall de Vilamajor. Finalment hem sortit a la carretera i em fet cap al llogarret de Vilamajor amb la capella de sant Josep on el Pep ens ha explicat que havia pertangut a la col·legiata d'Àger i amb la desamortització de Mendizaval havia passat a mans privades.  Anem a buscar la carretera C-12 i passem a l'altre costat. Anem una mica a l'avent

Aquest va ser el recorregut de la XXVna Marxa de Regularitat de les Terres de Ponent. Fa anys que vaig a les marxes de regularitat encara que no sé gaire bé com funciona però el que sé és que cada any em porten a llocs més bonics i no deixaré perdre l'oportunitat de descobrir un racó del meu país. Gràcies als organitzadors per ensenyar-me cada any un bell topant, igualment gràcies als controls que fan possible aquesta activitat i com no gràcies a la meva parella per la paciència que ha mostrat (i gràcies als companys/es que m'han fet passar una molt bona estona que farà que demà vagi a treballar més content). Primer, segurament molts us preguntareu on està Fígols? Mirarem de respondre el vostre desconeixement del territori. Del mig d'Organyà surt la carretera que us hi duu. També podeu anar per la carretera que surt a la dreta, passat Coll de Nargó, cap a Sant Llorenç de Morunys. Quan passeu el pont de l'Espia sobre el Segre tingueu un record pel sanginari "Assass