Excursions del Joan Ramon

Avui he tornat al pic de l'Estaragne (zona del Neouvielle). És la tercera vegada que hi pujo i podríeu pensar que ho faig perquè és un cim molt bonic. No, la veritat és que no té res de particular... sinó és que és el pic que va decidir el meu amic Jordi Pons per celebrar la finalització de tots els 3000's dels Pirineus. Al cim ens vam arreplegar una cinquantena de companys per fer la festa. A grans trets va consistir que li vam fer un passadís amb els pals i el Jordi - que era el darrer de coronar la muntanya- va passar me'l mig entre crits joiosos dels companys/es. En Feliu Isard va fer el parlament d'entrada amb els seus cants i crits habituals. Després va diluviar i a ningú ens va arribar a sorprendre. En Jordi entrava al club dels membres del Centre Excursionista de Lleida que tenim el mèrit d'haver completat la llista dels 3000´s pirinencs. Després en Lluís Garrofé i Jaume Brescó li van passar l'entranyable piolet de Juli Sole i Santaló però el moment

El passat 13 de setembre'14 coincidint amb la Festa Major de Tuixent vam celebrar VIIna Caminada popular de la Festa Major de Tuixent , però com algú va dir no era popular, sinó que era la 1ra Caminada Impopular ja que calia pujar tota la canal del Santaló, amb 600 metres de desnivell i sense camí. Grimpavem per una tartera dreta. Tot un repte que van acceptar 16 valents excursionistes (de baixada nomès erem 9). Però l'esforç estava justificat perquè al cim volíem plantar una senyera estalada. Dalt del cim ens esperaven uns altres 14 companys/es. A destacar el Martí de Cal Cinca amb pocs mesos. Dalt tinguérem  una alegre sorpresa.  El Jordi de Cal Estevet es va vestit de miquelet de l'època de 1714. Tot un "puntazo". Al video podeu veure quan pujàvem l'estelada amb música i cants dels Segadors. Gràcies als músics (gralla i violí) per acompanyar les nostres atrotinades veus. Alguns dels assistents es van arribar a emocionar perquè tot va sortir molt bé. S

Una de les excursions superbes que hi ha al Solsonès és la travessa del Clot de Vilamala (un altre dia l'explicaré) però l'altre dia teníem una estoneta i vam decidir baixar fins al Clot de Vilamala i pujar per una canal que no crec que no tingui ni nom. Una via d'escalada hi passa per la vora i crec que hi pot donar nom: El camí dels Amalalivons, així que li direm la canal del Camí dels Amalalivons. És una excursió curta i amb un toc salvatge. No apta per amants dels senders sense aventura. Ara l'entorn és meravellòs. Característiques : Dificultat : Sense ser difícil, alta. Desnivell :  280 metres. Distància : 3 quilòmetres Inici i final:  Corba dels Fenerals, abans de Coll de Jou (coll de Port) Temps total:  1 hora 30 minuts Itinerari circular. Valoració : Reservada als aventurers. Descripció d'itinerari : Sortim de la corva dels Fenerals (1435 m.) situada passat el km. 21 de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys pel Coll de Jou (LV

CAMINADA POPULAR DE LA FESTA MAJOR DE TUIXENT SI VOLS VEURE TUIXENT AIXÍ HAURÀS DE PUJAR AL SANTALÓ Enguany a la festa major hem decidit fer-la grossa. Volem posar una estelada al cim del Santaló. Caldrà el suport de tots/es. Ens constarà uns 500 euros pel màstil i la senyera d'uns 9 m2. La pujarem el dia 14 de setembre , el dissabte de la festa major. Haurà dues columnes: A les 8 h del matí sortirà la columna de caminadors/es que quedarem a la plaça de Dalt. A les 9 h. sortirà la columna que anirà amb cotxes privats. Cal un cotxe alt i millor 4x4. A les 10 h esmorzar col·lectiu al repetidor del Santaló i col·locació de l'estelada. Com a responsable de la columna que puja caminant crec que tinc que fer algunes consideracions: - Pujarem tranquil·lament al ritme que marqui el darrer, i amb parades. - Hi ha trams on no hi ha sender. Cal anar amb pantalons llargs i dur beguda. - La pujada final és dreta, però com anirem poc a poc no hi ha cap problema. Porta calçat

Sortint de Viella damunt del túnel de Viella, a l'esquerra, hi ha una pala immensa d'uns 450 metres. És la Pala Sarraera. Sempre m'ha atret amb força. No confondre amb el tuc de Sarraera que cau damunt mateix del túnel. Amb el Ramon Pach vam intentar escalar-la però la paret estava tota molla i vam decidir tirar-nos endarrera  i deixar-la per un altre dia. Per aproximar-nos a la via vam ver una travessa circular molt interessant i inèdita que crec prou interessant per explicar-vos-la. No fem un cim, no fem res, però descobrim un racó perdut. Ànims i a fruir. Característiques : Dificultat : Mitja. Reservada per caminaires sense camí. Desnivell :  750 metres. Distància :  Inici i final:  Cruïlla pista procedent del túnel de Viella i el sender al port. Temps total:  3 hora 27 minuts Itinerari circular. Valoració : Curiosa travessa per uns paratges desconeguts. Descripció de l'itinerari : De la pista prenem el sender costerut (1430 m.) cap al port de V

Avui és el darrer dia de muntanya del Campament que ha passat volant. La nostra fita és pujar a la muntanya més alta de la Val de Susa. Diuen que durant anys es van pensar que era la més alta dels Alps. Aquest italians... De fet és una muntanya que es veu des de Susa, a 3000 metres més a sota. Segurament aquest desnivell va fer que es pensessin que era la més alta. Accés : A l'entrada de Susa, venint de Torí, hi ha un trencall a la dreta amb indicació. Pugem per barris i urbanitzacions, tot molt liat, però sempre amb una indicació. Anem a pujar a una muntanya humanitzada. Descripció de l'itinerari : Arribem a l'aparcament de la Riposa (hi caben pocs cotxes) a 2190 metres. Ja des d'aquí baix veiem el cim. Ens espera un llarg coster que cal prendre'l amb calma i anar pujant i pujant per un sender molt marcat. 1 h 40 min. Arribem al refugi Ca d'Asti (2854 m.). Diuen els italians que fou el primer refugi de muntanya de la història. Ja que Bonifaci Rotario D'

Dijous, 25: La tarda i la nit del dimecres va caure el cel i va ploure com si fos el diluvi universal. Semblava que el dijous no faria gaire bon temps així que els més foros de l'arquitectura bèl·lica vam decidir anar a visitar els fortins de Moncenisio (Mont Cenís). Només vam tenir temps de veure el Fortí deVarisello (Variselle). Si plovia teniem els paraigües prop!!! No apareix a les guies oficials (millor) ja que el seu estat de conservació és penós i perillós i en qualsevol moment pot caure el sostre o caure en un forat... Tota una aventura. Va ser construït a finals del s. XIX però aviat es va veure que no servia per protegir els atacs gals i fou abandonat. Va ser bombardejat entre els anys 1909 i 1910. Nosaltres vam jugar a buscar, pensar i interpretar. Actualment és territori francès adquirir als italians en acabar la II Guerra Mundial. Diuen que podria que fos aquest un possible pas utilitzat per Anibal per travessar els Alps acompanyat pels elefants africans i els seu