Excursions del Joan Ramon

Aquest tercer dia normand vam decidir anar a veure la platja d'Omaha i el cementiri americà però jo vaig preferir anar caminant a la Pointe du Hoc des del poble d'Isigny-sur-mer. Pointe du Hoc és un extrem accidentat de la costa normanda entre les platges d'Utah i Omaha. Els rangers es van entestar en escalar aquest penya-segat però això va comportar la mort de quasibé el 50% dels atacants. Avui en dia estan considerats com uns herois nacionals però la prespectiva que em va donar el fet d'anar pujar pel costat esquerrer del penya-segat crec que és l'acció militar més absurda que he pogut contemplar. Es evident que les posicions militars que havia a Pointe du Hoc eren importants i calia neutralitzar-les però ho van ser pel lloc més exposat. A qui va comandar aquesta operació l'havien d'haver "tallat els ouets". Després dels frenètics/suïcides atacs els rangers van assolir el cap i es van adonar que els nazis, arrel dels atacs de l'avaiació

El dilluns, 17 d'agost, ens vam encarar cap a la Platja d'Utah nom en clau que van designar els EEUU la platja que fins llavors era la platja de la Madelaine. Reflexions personals: Impressiona la quantitat de formigó que van emprar els alemanys en l'anomenat Mur de l'Atlàntic que diuen que després de la muralla xinesa és la construcció més gran fet pels homes. Les dues edificacions defensives... A casa nostra els búnquers són de dimensions petites però aquí tot és a l'engròs i en quantitat. Em vaig fer un fart de fer fotos de formigó cercant el millor pla. L'altre detall que em va impressionar va fer la quantitat de cartells, plaques, monuments commemoratius, escultures que havia per tot arreu. Ara ni una paraula "ofendosa" contra els enemics. Penseu que hi va haver aprox. 225.000 morts en el ban aliat dels dos milions de soldats democràtics que van intervenir en els combats. Una mica més enllà (uns 4 km.) del desembarcament americà hi ha el monume

Un altre estiu amb un nou Campament Internacinal del Centre encara que enguany només hem anat 9 socis/es i l'indret escollit era Normandia que és una comarca plana com la palma de la mà. - Doncs que feieu allí uns muntanyencs? - Bona pregunta, i de fàcil resposta. Volíem seguir les petjades dels republicans espanyols que enquadrats en la companyia de la Nueve (no en la Neuf) de la divisió del general Leclerc (francès) estava dins de l'exèrcit americà. Tot pot semblar un xic complicat però durant uns mesos vam estar llegir un dels temes més interessants de la nostra història, i com tantes altres vegades, oblidat amb una clara intenció política. Doncs resulta que aquests soldats de la Nueve, no arribaven a dos-cents soldats. eren la força de xoc de la IIna Divisió de Leclerc i van tenir l'honor de ser els primers en entrar i alliberar París. Si voleu saber més del tema heu de llegir els llibres La Nueve, Los españoles que libraron París d'Evelyn Mezquida i el cò

El coll de la Canal del Verdet amb la canal entre ombres i sol. El Pedraforca són, amb Montserrat,  les muntanyes màgiques de Catalunya. Ens atreu amb força als muntanyencs i és l'anhel de molts catalans encara que els exigeix fer un bon tirapits per assolir-la. He pujat una dotzena de vegades entre el Pollegós Superior, el Pollegó inferior i el Calderer, alguns cops per la paret nord, i puc afirmar que la baixada per la tartera de Saldes esdevé perillósa i darrerament miro d'evitar-la. Però també m'agrada pujar per la canal del Verdet, crec que la millor solució és pujar al Verdet des de Gósol i baixar per la tartera de Gósol menys exposada. Pujar per la Canal del Verdet exigeix un parell de passos de grimpada (II grau d'escalada). Han posat una corda que facilita molt el pas, de totes maneres caldria dur algun cordino i bagues per assegurar si algú va insegur per terreny exposat. Vaig tenir la gran sort de pujar per segon cop amb les meves filles. L'altra

De sobte tinc dos dies lliures i decideixo anar a fer el Pic de Clavera. Està situat a l'extrem nord-oest del Pallars Sobirà i domina el port de la Pala de Clavera que era un dels nombrosos passos que van emprar els fugitius de tots els bandos entre els anys 1936 - 45 (guerra civil - IIna guerra mundial) que escollien aquest pas per ser el més inhòspit, i per la qual cosa el menys controlat pels carabiners, guàrdies civils, gestapo... Durant l'excursió anirem trobant diferents cartells que ens recorden la tragèdia dels éssers humans que han d'emigrar d'una guerra. Potser ara que veiem sirians, etíops, afganesos i d'altres paisos que s'arrisquen la vida per marxar de la guerra hauríem de recordar que fa 70 anys ho van fer els nostres padrins. Característiques : Valoració: Interessant, per a col·leccionistes de cims. Dificultat : Moderada. Només hi ha la dificultat del desnivell i seguir de tant en tant el camí perdedor. Desnivell : 1250 m Distància : 14,7 km

En Ramon Pach em proposa anar al pic Mariola. Li contesto que no sé pas on és. Al final de la vall de Cardós, prop del port de Tavascan. Per internet no hi ha gaire informació i decidim agafar una corda i l'arnés encara que al final no el farem anar però si no esteu gaire avesats a caminar per terreny esquerp poder que també l'agafeu. Val la pena assumir aquest risc perquè penseu que és un travessa molt interessant. Característiques : Valoració: Molt interessant, pel punt que té d'inèdita i solitud garantida. Dificultat : Alta. Per pujar al pic de Mariola cal fer una grimpada exposada (II+) per herba i roca (bona). La cresta resulta entretinguda però amb passos aeris. Desnivell : 1000 m Distància : 11,0 km. Temps : 5 hora 38 minuts Itinerari circular . Descripció de l'itinerari : De l'aparcament de la font de la Costa agafem el camí que puja al port de Tavascan. Cartell informatiu. Anem seguint les marques blanques i vermelles del GR transfronterer. 7 mi

El coll de Xemeneies per on baixarem No havia estat mai a la vall de Gerber, un racó que no pot faltar mai al carnet excursionista d'un muntanyenc. En Ramon Pach em fa la proposta de pujar al Tuc de Bassiero Oriental. L'Occidental ja el vaig pujar fa molts anys venint per la vall d'Amitges. La proposta em va seduir però quan estàvem dalt del Bassiero la ment perversa del Ramon va idear una volta pels pics dels 3 Puis i pel pic de les Xemenies i allò va passar de ser una excursió tranquil·la a una mega travessa. Anem a pams. Vam dormir a l'aparcament de les Peülles de les instal·lacions de Vaqueira-Beret (perquè els pijos escriuen Baqueira???) en el porxo d'una caseta de fusta ja que havia estat dormint tota la tarda. Si es dorm al refugi Mataró la travessa és molt més humana. Característiques : Valoració: Interessant, ideal per conèixer la vall de Gerber. Atenció a les consideracions referents a la dificultat. Dificultat : Moderada si es puja al Bassiero Ori