Excursions del Joan Ramon

Les roques de Benet són una d'aquells indrets que tenen una força especial, tel·lúrica en diríem, que ens atrau amb força (el Pedraforca, els Encantats, el Naranjo de Bulnes, Montserrat .. en serien altres d'aquest paratges que em tenen el cor robat). L'altre dia hi volíem anar a escalar però és un lloc molt exigent, i finalment ens vam haver de baixar de la paret. El meu company de cordada va demostrar una tècnica sibil·lina i em va donar tota una lliçó de bon fer. Però el dia no va estar totalment perdut doncs vam descobrir la possibilitat de fer un tomb circular que em va emocionar. Pensava que al Castell de les roques de Benet només es podia pujar per un indret i ara he descobert una altra possibilitat. Característiques tècniques: Superb itinerari que permet descobrir alguns dels tresors que amaguen les roques de Benet. Dificultat : Baixa. Hi ha la pujada de damunt de la pista que passa per una tartera que fa de mal pujar però només requereix paciència. Distànci

Segurament haureu vist fotos espectaculars de l'encesa de 131 farells als cimals d'algunes de les més representatives agulles montserratines. Jo aquí, com sempre, vull parlar-vos de la meva modesta experiència pujant el llum a l'agulla Ajaguda. Comencem per dir que no coneixia ni on estava situada aquesta agulla però un dia em vaig anar a escalar-la amb companyia del Josep Lluís Ruiz. Veure enllaç Escalda agulla Ajaguda . La colla de Lleida vam quedar a l'hotel del Bruc doncs havia companys que venien de Barna. L'aparcament de can Jorba està molt amagat per la gent que no ha anat mai i vam decidir anar-hi en processó. Allí ens vam organitzar ràpid - jo pensava que no tindríem temps de muntar-lo i vaig posar pressa - potser massa i vam seguir el camí al coll de l'Ajaguda una mica espitats i encara feia força calor. Un cop al peu de l'agulla van pujar primers els escaladors. En Carles Gené es va quedar a muntar el farell (fanal) que era un xic complicade

Avui hem tingut una gran festa d'aquelles que crea entitat. En nostre consoci Raül Cristóbal ha acabat la llista dels 3000's dels Pirineus. El seu darrer tres mil ha estat el Robinyera doncs va ser precisament aquest on va sentir l'afany de coronar els 161 cims que superen la mítica cota dels 3000 metres. Va ser en el celebració que vam fer pel Miquel Àngel Ramos i el Rosendo Oliva l'any 2008. En aquest 11 anys ha pujat tots els altius cims. En el cim se li ha fet dipositari del preuat del pirineista Juli Solé Santaló on hi ha les xapes dels 14 dipositaris que han assolit el repte dels 3000's. Us explico una mica el ritual. De la pista que puja de Chisagües (on ara cal pagar 3 euros a l'oficina d'informació de Bielsa) hem sortit totes les companyes i companys que han participat en la jornada (uns 40 diria). Entre ells en Aleix Barbera que carregava l'alt piolet de Juli Solé i Santaló (uns 140 cm). Mestre tant en Raül romania a l'aparcament doncs

Ahir vaig anar amb la colla que organitzen les sortides del Camina dimecres . Són excursions prou interessants. Feien la tradicional volta per la vall de Llauset i d'Anglios  que ja havia fet altres vegades però en sentit contrari al que jo faig. Han pujat al coll de Vallhibierna i després han baixat. Jo en lloc de fer aquesta alternativa he preferit encarar-me al pic dels Angliós. Fa uns anys vaig pujar al cim del Soubiron  i ara pujo al seu complementari que em dona un bon coneixement de la zona. També he pujat al pic de la Solana de Llauset... però sempre queden reptes que aquí no exposaré... Faré només la descripció de l'ascensió al pic dels Anglios per no repetir les apreciacions que vaig fer en el seu moment. Em situo en el coll dels Estanys (2509 m.) (que en un mapa castellà han traduit com el collado de los Ibones - quin morro) i trobo que hi ha un ramal del GR-11 que passa per la Renclusa (no ho sabia) i el vaig seguint amunt. En el mapa del refugi he vist que ha

Ja estem preparant el Camí de muntanya d'enguany. De fet, estem treballant des del moment que acaba el de l'any passat. Això és un no parar... Enguany serà la 25a edició de la Diada del Camí de Muntanya i sembla que fou ahir quan arranjavem el camí de Tartareu a Alberola. I ben poca gent ens ha donat les gràcies. Aquest any tirem la casa per la finestra i volem fer tot el tram que va de Tragó fins a la presa de Canelles que complementaria el que vam fer l'any passat. Per això he volgut anar a fer una visita d'inspecció per veure com està tot el tram. Faig de descripció del camí que hem fet avui, amb la companyia del Víctor i del Francesc. Característiques tècniques : Interessantíssim recorregut que ens permet descobrir una de les raconades més sorprenents de les nostres contrades. Dificultat : Mitja. per la llargada del recorregut i per senders no sempre evidents. Distància : 12  km. Desnivell : 790 m - 790 metres. Temps :  4 h 58 minuts. Itinerari lineal. De

Aquest diumenge el Centre Excursionista de Lleida ha organitzat les segones jornades de cuidadors de Senders de les Terres de Lleida. El lloc escollit ha estat de nou el càmping d'Àger. En Josep Sierra - que és qui ha organitzat la trobada - a primera hora del matí ha distribuït els assistents (19 excursionistes) en tres grups de treball: - Col·locació d'un cartell en la cruïlla del GR-1 amb el sender que davalla a l'estació del tren d'Àger. - Revisió del camí que es va inaugurar l'any passat que anava de l'esmentada cruïlla fins a la Passarel·la del camí a Rúbies. - Revisió del camí que anava de l'esmentada cruïlla al poble de l'Ametlla del Montsec. Personalment he estat en el darrer grup de treball. Ens hem desplaçat a l'estació de trens d'Àger, hem seguit el GR-1 fins la cruïlla on han posat el cartell i hem anat fins a l'Ametlla. Hem retornat sobre les nostres passes posant les marques de pintura adients i repintat en molts casos

Un any més ho hem tornat a fer, i ja en portem 12. Els matinadors hem estat capaços de llevar-nos de matí - després del ball de festa major - i anar a fer la tradicional caminada de la Festa Major. Hem estat 19 valents/es que ens hem tret els llençols de matí per descobrir el "perdut" camí de Ventajola que ens ha dut als camps de Can Deu Serra on hem sortit a la pista del Fiter que hem travessat fins al camí de la Carrerada d'en Miquel per on puja actualment el camí botànic del Museu de les Trementinaires. Ha estat una matinal ben agradable. M'he trobat molt ben arropat per la colla d'amics i amigues amb els que hem rigut i caminat una bona estona fent salut. A l'arribada teníem un pica-pica que ens ha preparat l'ajuntament de Tuixent. Gràcies a tots i totes per venir i per donar aquest toc d'alegria que heu sabut donar a la caminada. Ens veiem l'any que ve descobrint alguna altra raconada del nostre terme. Descripció detallada de l'itin