Excursions del Joan Ramon

Fa temps vaig intentar baixar de Vilanova de la Sal cap a Sant Llorenç de Montgai pel barranc Fondo - el que va darrera del Castell de Sant Llorenç i passa per la Formiguera - però la vegetació esponerosa m'ho va impedir. Un altre cop ho vaig intentar sortint en senttit contrari però l'atapeïda selva del barranc també em va tirar endarrere. Avui ho he intentat a provar... i a la tercera va la vençuda. En lloc d'anar pel fons del barranc he anat primer pel camí de la ferrata de Cagate Lorito i després he continuat flanquejant amb alçada fins sortir a la carena. He visitat la masia de Cal Rúbies i he tornat per la carena. Una circular prou interessant, encara que reservada a aventurers amb pantalons llargs. Característiques : Dificultat :  Mitja si esteu acostumat a trescar per terrenys sense sender. En el cas contrari absteniu-vos de fer aquesta excursió. Desnivell :  260  metres. Distància : 5,4 km. Inici i a cabament : Aparcament de la Formiguera (Sant Llorença

Sempre va bé tenir un pla B i quan les coses no surten com volem. Un pla b que ens va anar molt BÉ (senzill però elemental). La serra de Turp s'alça imponent des de la plana lleidatana encara que no és tan coneguda com altres muntanyes del prepirineu que atalaiem des del pla com el Montsec, la serra d'Aubens, Port del Comte o el mateix Cadí. Té una silueta cònica i esvelta. El mateix nom del seu cim Cogulló ens recorda etimològicament a la caputxa que duien els monjos. Hi ha altres cims amb l'apelatiu Cogulló/Cogulla (a Meià, a Castellfollit de Baix, a Rasos de Peguera. el de Sant Quiri...) fins hi tot he llegit algú que creu trobar les arrels d'una antiga divinitat preromana Ugull... i aquestes muntanyes serien els seus altars. La pujada al cim es veu compensada per una excepcional visió panoràmica que nosaltres no vam poder fruir ja que era un dia tèrbol. Característiques : Dificultat : Baixa.  Desnivell :  + 230  metres. Inici i a cabament : Coll de la Tr

Hi ha noms que impacten. Horcados Rojos des de sempre ha estat un d'aquest nom. Crec haver llegit que no té cap relació amb passada Guerra Incivil. A la vall es denomina Horcada als colls i el color Rojos podria ser pel pas compromès del vessant nord on de ben segur que algun animal o persona, especialment a l'hivern, s'ha estivat i ha deixat el pas esquitxat de sang. Si no es vero, es ben trobatto. L'ascensió a la Torre d'Horcados Rojos és una excursió força habitual pujant des del telefèric de Fuente De. Personalment, hi vaig pujar des del refugi d'Urriellu perquè estava amb els companys Roger Blasco i Manolo Domingo ajudant-los en el projecte Four days, four faces . El dijous feien la via la Festa del Paca a la cara oest - massa grau per a mi - i vaig decidir anar a fer la torre de Llambrión - el 2n pic més alt de Picos - però resulta que calia anar amb piolet i grampons. Després de fer una patinada en una placa de gel vaig decidir tornar-me cap a casa (

El Naranjo/Naranco de Bulnes, o Picu Urriellu, és una muntanya meravellosa. Recordo que la primera vegada que la vaig veure, per portar la contraria vaig dir que no era tan bonica però en arribar a casa vaig trobar-me que en la meitat de les fotografies sortia aquella mole. És una muntanya, en dos paraules, im pressionante. Aquest agost he tingut la sort de tornar-hi amb els amics Roger Blasco i Manel Domingo. Amb ells hi he pujat per la paret sud per la via Directa de los Hermanos Martínez  i la mítica via Pidal-Cainejo a la cara nord. Ells van fer més feina (veure Four days, four faces ) i jo, més modest escalador, preferia anar caminant. El primer dia vaig decidir anar a la Penya Castril perquè té la millor visió del pico Urriellu segons em van dir uns amics de Valladolid que vam trobar al refugi. No em van pas enganyar. Descripció de l'excursió : (No vaig prendre temps per tant és una mica intuïtiu les anotacions horaris). Sortim del refugi de l'Urriellu (1960 m.) pel

Els camins d'Aransa i de Lles cap a Andorra ens parlem de paquetaires que creuaven la frontera amb pesats fardos amb Andorra, de Guràrdia Civils andalusos i amb mala llet que els putejaven. Avui hem pujat al refugi dels Estanys de la Pera per fer els pics que hi ha a la dreta (est). La darrera vegada vaig estar amb el Juanjo Garra - ja fa un bon grapat d'anys - anàvem de parella en una Raly d'Alta  muntanya que organitzava el CEL. Vam quedar medalla d'argent. Vam córrer com els contrabandistes d'abns. L'excursió que aquí us presenta ha estat molt tranquil·la. L'nomenaria la CARENA DELS NOMS LLETJOS: el pic Sirvent, el pic de la Colilla i el tossal Bovinar... amb perdó però l'etimologia no ha fet cap favor a aquests modests cimals. Els noms seran lletjos però avui anava acompanyat per due belles senyoretes: la Rosàlia i la Maria José amb que hi pogut passar una feliç jornada de muntanya. El dia abans vam pujar des de la font de Pollineres al r efugi

L'altre dia vaig anar a la Biblioteca Pública a buscar un llibre i casualment vaig trobar Del Teide al Naranjo, Antologia literaria de nuestro monstañismo (Desnivel, 2003)  que va coordinar l'amic Enric Faura ... i la veritat que després d'estar a la muntanya, una altra cosa i  llegir pàgines com aquestes, són els tres plaers de ma vida (l'ordre no és precisament aquest). Són la selecció dels millors texts de muntanya del Regne d'Espanya ordenats cronològicament. Vas veien l'evolució de l'excursionisme i les diferències concepcions de la muntanya que hi ha a la península. 700 pàgines que se me faran curtes. Fruir amb les descripcions del l'Estasen al Pedraforca, l'aventura del Cavall Bernat, el Naranjo de Bulnes, los Hermanitos de Gredos, el coulour de Gaude ... el millor del millor en un sol llibre.

Estem preparant el bivac amb el Marcos al costat del refugi forestal de la Selva d'Oza i la mirada se'ns escapa tossudament cap a ponent. Els colors del Castillo de Acher ens magnetitzen. El verd del bosc, el roig intens de terra, el gris clar dels faigs, el blanc de la roca calcari ... el blau del cel. Poc a poc el negre de la nit que cau sobre nosaltres. Demà serà un ball de colors. Ara ens toca descansar després de l'excursió de la Peña Forca . Volem pujar al pic més emblemàtic de la Selva d'Oza: el Castillo d'Acher . Tot serà per bon terreny, una excursió 100 per 100 recomanable.Com ja us podeu imaginar el Castillo ve a ser un flam monumental encimbellat per tots costats. Ha calgut fer-hi un parell de cullerades gegantines per poder fer-hi pas en el seus merlets rocallosos. Característiques : Dificultat: Moderada. Sender trillat. Cartells a l'inici del recorregut. Desnivell:  1275 metres. Distància:  12,3 km. Inici i a cabament: Casa forestal de