Excursions del Joan Ramon

En Ramon Pach es va quedar enamorat d'una bella línia que puja de la presa de Llauset fins al pic homònim. Feia temps que me n'havia parlat i finalment ens hem posat mans a la feina. És un repte aventurer, diferent, inicialment exigent... Diria que no és una sortida habitual. Característiques : Dificultat : Difícil, per la pujada "salvatge" de les canals que puja a la carena. Desnivell :  920 metres. Temps : 5 hores 17 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Comencem el recorregut en la presa de Llauset que travessem saltant un parell de tanques. En arribar a la punta de la presa agafem un carrerany desdibuixat que ens duu uns metres més amunt on trobem un corriol que ens duu on havia l'estructura que aguantava els cables que van permetre la construcció de la presa (blondins). Un cop aquí anem ja sense camí - fort pendent amb herba - cap a la paret que tenim davant i que voltem per la dreta. Ara apareixen un conjunt de canals d

Llegeixo als diaris que s'ha trobat l'amagatall dels guerrillers a la Peña Montañesa. Ondia que fort, en el llibre de LA AGRUPACIÓN GUERRILLERA DEL ALTO ARAGON (1939 - 49) de Félix Tundidor ens parla d'aquesta posició important dels maquis que finalment s'ha pogut localitzar. Era una mica el campament general de la zona. L'ajuntament de la zona ha habilitat el camí i clar... això és una provocació per l'Estivi de l'Alforja i jo que ens apassiona descobrir la nostra història recent així que cerquem aviat data per anar-hi. És tracta d'una excursió senzilla encara que al final vam tenir una petita sorpresa que explicaré al final (així ho llegireu tota l'entrada). Si només es vol visitar l 'abric dels maquis us caldrà caminar molt poc però aquí us proposem alguna alternativa més llarga i una propera proposta. Sempre dic que les excursions bones són aquelles que n'obren de noves. Característiques : Interessant si esteu amb el tema dels m

La senda de las Pardas és una travessa reservada a excursionistes de nivell expert. Cal saber una forta pujada inicial que ens duu a una travessa   exigent amb passos acrobatics. Hi ha llocs habilitats amb cables però els indrets més complexos estan totalment desproveïts i on cal assumir alguns riscos. Majoritàriament anem per una feixa però hi ha topants per on baixa una canal amb neu (no anar a principi de temporada d’estiu). La neu esborra el sender que cada any s’ha de fer nou. No crec que hagi passat gaire gent davant nostre, algú si, segurament a final de temporada el sender deu d’estar més traginat. Ara la bellesa plàstica de l’itinerari supera amb escreix els riscos que hem de superar. És una ascensió superba que cal haver fet ... Característiques : Recorregut exigent que ens ofereix una superba visió del món miner i les privacions que havien de patir per bastir aquest conjunt de camins. Dificultat : Alt Desnivell :  1550 metres. Distància : 23,2  km. Temps : 9 ho

Avui hem tingut una gran festa d'aquelles que crea entitat. En nostre consoci Raül Cristóbal ha acabat la llista dels 3000's dels Pirineus. El seu darrer tres mil ha estat el Robinyera doncs va ser precisament aquest on va sentir l'afany de coronar els 161 cims que superen la mítica cota dels 3000 metres. Va ser en el celebració que vam fer pel Miquel Àngel Ramos i el Rosendo Oliva l'any 2008. En aquest 11 anys ha pujat tots els altius cims. En el cim se li ha fet dipositari del preuat del pirineista Juli Solé Santaló on hi ha les xapes dels 14 dipositaris que han assolit el repte dels 3000's. Us explico una mica el ritual. De la pista que puja de Chisagües (on ara cal pagar 3 euros a l'oficina d'informació de Bielsa) hem sortit totes les companyes i companys que han participat en la jornada (uns 40 diria). Entre ells en Aleix Barbera que carregava l'alt piolet de Juli Solé i Santaló (uns 140 cm). Mestre tant en Raül romania a l'aparcament doncs

Avui tenia una sortida col.lectiva amb la meva entitat, el Centre Excursionista de Lleida. El lloc que vaig escollir és el pic Aspe perquè és un pic preeminent malgrat la seva modesta alçària, (2645 m.) i no hi havia pujat mai. Quan preparava la sortida pensava que ho seria més compromés, però la practica m'ha demostrat que és un camí d'aquests de posar un peu darrera de l'altre. No hi ha un camí marcat com una avinguda, com està passant a molts cims del Pirineu, però hi ha rastre i moltes fites. Cal anar mirant el terreny per ascendir-hi. Hi ha un tram amb una sirga que a l'anada me l'he saltat però tampoc passa res doncs uns metres més enllà es pot baixar sense dificultats. Una excursió prou interessant amb una visió de conjunt molt interessant del Pirineu Aragonés. Característiques tècniques : Cim rellevant del Pirineu aragonès, imprescindible en qualsevol carnet excursionista que preu-hi. Dificultat : Entre baixa - mitja. La principal dificultat és el des

L'altre dia estant a Panticosa, vaig estar observant la Penya Telera i em vaig adonar que era un dels cims més destacats del Pirineu i que encara no hi havia pujat. Així que vaig començar a cercar informació al voltant d'aquesta muntanya. La visió que em ve més present és quan davallo del port de Monrepós i veig aquella llarga serralada amb el Bisaurin, Collarada, Tendenyera i en mig, prou destacat, hi ha la penya Telera. El desig de pujar una muntanya és el primer pas per ascendir-la. Vaig dir alguns companys/es de la colla perquè m'acompanyessin.  L'ascensió no m'ha defraudat gens. És una pujada excepcional i molt variada. Característiques tècniques : Ascensió imprescindible per qualsevol excursionista. Dificultat : Mitja encara que hi ha passos un xic compromesos:  Pujada de la canal, flanqueig i superació del mur. Però la dificultat exacta no passa de II. Distància : 15,6  km Desnivell : + 1350 metres Temps : 6 hores 22 minuts. Descripció de l&

La penya Foratata és una mola  que s'imposa damunt nostre com un vaixell de pedra que atrau fortament, obsessivament, als excursionistes el desig d'assolir el seu cim . Com podeu intuir és una muntanya que m'ha agradat des de sempre, així que quan he tingut ocasió me mirat de pujar-hi. He d'insistir en la idea que no és un cimal per a novells sinó que cal tenir experiència en muntanya doncs haurem de superar passos de III grau. Actualment hi ha instal·lats trams amb corda però crec que no ajuden gaire a superar els passos més compromesos. Hi ha l'opció de plantejar la sortida seguint un itinerari circular però jo ho desconeixia i em vaig plantejar la travessa de forma lineal i vaig tornar pel mateix camí que a l'anada. De la web del komando kroketa La Penya té dues puntes destacades: Foratata Oriental (2341 m.) i la Foratata Occidental (2288 m.). Vaig anar sol, però m'atreviria a dir que no és un bon indret per anar sol, doncs vaig fer una patinada

Primer de tot dir que estàvem en mig d'una onada de calor que ens va afectar molt i vam decidir retallar la sortida. La nostra intenció inicial era anar de Baldellou a Tolva però la calor va fer que ens quedéssim a Estopinyà. Per evitar problemes als cotxes vam decidir retornar caminant a Camporrells on teniem molts cotxes. La tornada la vam fer pel camí vell que també vam perdre i vam anar acabant per la carretera i una mica d'improvisació. Característiques tècniques : Itinerari molt interessant que permet enllaçar la Vallfosca amb la Noguera Pallaresa. Dificultat: Mitja. Anem sempre per pista i senders senyalitzats. Distància: 24  km Desnivell: +600 metres - 400 metres. Temps:5 hores 31 minuts Descripció de l'itinerari : Concedeix en part en la ruta que vaig batejar com la Llitera intima . Bascula a la part inferior del poble de Baldellou. Agafem una pista que abandona el poble per l'esquerra. És també un sender local ben senyalitzat. 15 min. Per l'es

Avui la Carme d'Alfarràs ens fa una proposta pels pobles de la Llitera. No hi ha forma de resistir-se a una temptació com aquesta. Darrerament tinc una certa inclinació vers aquests verals que m'eren tan desconeguts i que tanta potencialitat excursionistes tenen. La travessa és lineal. Nosaltres tenim la sort que la Carme té contactes i en la Fundació Crisalida té coneguts que ens tornaran fins a la presa. Inicialment la idea era tornar caminant però la segona opció ha estat molt bé. Part de l'èxit de l'excursió ha estat el bon rotllo que ha hagut entre els que formàvem el grup. Ens hem trobat molt bé i la sobretaula s'ha fet eterna dient i dient tonteries i rient. Característiques tècniques : Itinerari molt interessant doncs permet descobrir racons tan interessants com la cova de Salga i els congosts de Baldellou i de Camporrells. Dificultat : Mitja. Senders que generalment coincideixen amb senders locals. Cal preveure com retornar a l'inici de l'e