Excursions del Joan Ramon

El Capu Rossu és una muntanya que s'alça damunt del mar. És un pinacle que per la seva cara nord cau en picat sobre la Mediterrània. Ens ofereix una meravellosa panoràmica vers la bahia de Porto. Té aquell encant que excursionistes de terra en dins tan ens agrada combinant l'aigua i la terra. És una mola de granit d'aquell color rosat que captiva. Em deixo d'explicar - i és important - al seu cimal hi ha una torre de guiata genovesa. N'hi ha crec unes 600 per tota la costa. Diuen que les que estan a la vora de la carretera s'han de pagar. Aquí podreu visitar-ne una de franc (rampell català). Com és una excursió propera ha esdevingut un pol d'atracció turística i trobareu molts caminants durant el recorregut. Ells, com jo, van triar l'hora de la calor - tot el dia - i la veritat és que es passa una mica malament doncs hi ha pocs arbres i us podeu trobar que ja estigui ocupats pels turistes que s'amaguen del sol. La funció principal d'aquestes to

He llegit per internet que el Capu d'Ortu ofereix, malgrat la seva modesta alçària, una panoràmica excepcional vers la bahia de Porto i la mar. La proposta la trobo temptadora i encamino el cotxe vers aquest racó de la costa oest. Igualment cal visitar les Calandes de la Piana que han estat declarades Patrimoni paisatgístic de la humanitat per la UNESCO. El principal encant es veure com passen els cotxes per aquesta carretera estreta, tallada a pic a la roca ... i els autocars que porten turistes. Tothom fa fotos cercant les millors imatges. La terrassa del restaurant Rochers Bleues és el millor indret per delectar-nos amb l'entorn. Característiques : Valoració: Força interessant. Dificultat : Moderada. La primera part va per sender ben senyalitzat. La segona part és sense camí seguint les fites. Desnivell : 950 m Distància : Temps : 4 hora 40 minuts Itinerari circular . Descripció de l'itinerari : De l'aparcament (467 m.) anem a l'esquerra seguint els nombr

A Corcega també hi ha un triangle de las Bermudas. El GPS del cotxe no em marca res a Cauria he d'anar de forma intuitiva doncs tampoc hi ha gaires senyals a la carretera. Però finalment tot té premi i puc visitar un dels conjunts megalítics més interessants que he vist. Formen casualment (o no) un triangle. Accés : Espero que amb aquestes anotacions no us sigui tant complex com em va ser a mi. De Sartene prenc la D165 cap a Bonifacio. Als 2 quilòmetres agafo un trencall a la dreta cap a Tizzano - Cauria (D48), Aproximadament als 8 km. agafem el trencall D48A (estaven en obres i no havien cartells). Passem pel nucli de Cauria i seguim una carretera estreteta i sense indicacions fins arribar a l'aparcament quan ja esteu convençuts que us heu perdut. Descripció de l'itinerari : De l'aparcament agafem un camí carreter avall. No hi ha cap indicació però és la única possibilitat. 5 min. Per la dreta s'incorpora un camí carreter per on tornarem en fer el tomb. 10

Em va fer il·lusió endinsar-me en la prehistòria de la illa. Serà que sóc la rencarnació d'un ancestre salvatge?. El cas és que vaig anar a veure el poblat de Cucuruzzu i Capula. El sender per on va l'excursió és principalment per l'ombra i és molt d'agrair. A l'entrada en lliuren un document i van llegint la informació. Entrada: 4 euros. Hi ha arbres de grans dimensions que a casa nostra serien arbres protegits i en canvi aquí no se'ls dona ni importància (segurament perquè n'hi ha molts). En un altre lloc vaig veure un castanyer que tenia una soca com un Seat 600 i aquí havia una alzina que romania oblidada que era com les millors de casa nostra. Característiques : Valoració: Força interessant a nivell cultural. Dificultat : Baixa. Nivell turístic. Desnivell : 70 m Distància : Temps : 1 hora 30 minuts El poblat de Cucuruzzu (quin nom més musical) és de l'edat dels metalls i més concretament de Bronze. Està format per una muralla exterior f

Aquesta proposta la faig a la tarda per complementar la sortida matinal a les Agulles de Bavella . La veritat no és una sortida 10 però ja que estava per la zona crec que calia aprofitar el temps. És tracta d'una sortida molt turística. Havia gent amb xancletes. És una cascada que arriba als 70 metres de salt. Diuen que va haver algun boig que la va baixar amb piragua. Més que baixar-la el que devia fer era saltar-la... Per aparcar-hi cal pagar 3 euros que et pots evitar si vas després de les 6 de la tarda, o dius que vas al restaurant (ja veieu que sóc català, català). Característiques : Valoració: Acceptable. Dificultat : Baixa. Nivell turístic. Desnivell : 170 m Distància : 5,3 km. Temps : 1 hora 30 minuts Descripció de l'itinerari : Del costat del restaurant surt el camí perfectament indicat. Cal posar atenció que com en tota Corsica hi ha un elevat  perill d'incendis (quan vaig estar jo el perill era màxim i havia restricció d'accés a les boscúries). E

Les propostes que m'havia fet per l'alta muntanya s'havien acabat massa aviat així que vaig haver d'anar a buscar muntanyes menors. La Punta di a Vacca Morta la vaig trobar en un llibret d'excursions fàcils. El seu valor és la visió sobre l'extrem inferior de l'illa amb el mar Mediterrani i la proper Cerdenya. Excursió menor. Característiques : Valoració: Acceptable. Dificultat : Baixa. Costa alguna cruïlla, És interessant una visió de conjunt des de la Barrage d'Hospidale. Desnivell : 275 m Distància : 4,2 km. Temps : 1 hora 55 minuts Itinerari circular . Accés : Ens situem a l'extrem SW de la Barrage d'Hospedale i agafem la carretera que puja a Cartalanovu. En el km. 2,1 hi ha un aparcament, abans d'un revolt a l'esquerra on deixarem el cotxe i començarem l'excursió. Hi ha un cartell que ens indica un sender amb el live motiv són els pins laricis, un altre cartell que ens parla dels Tafoni (forats a la roca fets per l'

Si només podéssiu fer una excursió a Corsica, sense cap mena de dubte hauríeu de fer les Agulles de Bavella. Diuen que de cada 5 turistes que van a la illa 1 passa pel col de Bavella. És un racó meravellòs, encara que ple de gent en els trams propers al coll. Ho vaig comparar una mica a Montserrat, però aquí les agulles no són de roca conglomerada sinó que són d'un granit meravellòs. Bavella ocupa menys extensió doncs amb la proposta que vaig fer vaig anar de punta a punta en una sortida i a Montserrat és més llarg però també té aquest aspecte de laberint de pedra on no et voldries perdre mai el sender doncs pots tenir problemes greus. La travessa també és una variant alpina del GR 20 que és més ràpida que el GR normal però aquí cal fer més desnivell. La tornada la fem pel Gr; però així com la variant alpina és genial, el Gr normal no té tant encant. Característiques : Valoració: MOLT INTERESSANT Dificultat : Moderada. Bon camí. Desnivell : 880 m. Distància : 11,9 km. Temp

El segon capítol de l'aventura corsa és la muntanya de Renosu (Renoso, en francès). És el 2000 més fàcil de la illa i havia de ser un bon descans després de l'ascensió del Mont Cinto . El trajecte per carretera d'Asco al poble de Ghisoni és llarg i per carreteres estretes. Pujo el col de Sorba (D69) que en 25 km. de corbes només em trobo 2 cotxes que facin aquest recorregut d'etapa de muntanya del Tour. Accés : Seguim la carretera D69 en direcció sud. Als 6 km trobem un trencall a la dreta cap a l'estació d'esquí de Ghisoni. Agafem una carretera estreta i amb "parches" durant uns altres 15 km. Hi ha un senyal de perill (Danger) i poc després hi ha un trencall a la dreta que agafem. Si anem recte anem al centre de l'estació i a les bergeries de Capanelle on hi ha un restaurant i un parell de gites d'etape però és millor anar a l'esquerra ja que l'endemà ens estalviarem un centenar de metres de desnivell que sempre és d'agrair. D

L'altre dia vaig trobar una oferta en un viatge d'avió hi he decidit passar una setmana per Corsica. La veritat és que m'ho he passat molt bé fent el que m'agrada: pujar muntanyes i fer una mica el salvatge sense horaris i descobrint territori. La majoria dels dies feia bivac a la vora del cotxe que vaig llogar. He estat molt poc per la platja, tot just per rentar-me. Em banyava a les tolles dels rius que és un esport nacional cors mentre que a les platges només havia guiris. Per cert a els dues platges que vaig estar havia molt poca gent: la platja de l'Arone (Piana) i Marana (aeroport de Bàstia). Croquis A l'estiu fa molta calor, així que vaig prendre la determinació de matinar i penseu que allí el sol surt una hora abans que aquí. Així que cada dia a les 5h ja em despertava i fent bivac en un moment ja tens tot recollit i comences a caminar. Mont Cinto : La primera fita va ser pujar al Mont Cinto, la muntanya més alta de la illa. Essencialment hi ha

Avui he tornat al pic de l'Estaragne (zona del Neouvielle). És la tercera vegada que hi pujo i podríeu pensar que ho faig perquè és un cim molt bonic. No, la veritat és que no té res de particular... sinó és que és el pic que va decidir el meu amic Jordi Pons per celebrar la finalització de tots els 3000's dels Pirineus. Al cim ens vam arreplegar una cinquantena de companys per fer la festa. A grans trets va consistir que li vam fer un passadís amb els pals i el Jordi - que era el darrer de coronar la muntanya- va passar me'l mig entre crits joiosos dels companys/es. En Feliu Isard va fer el parlament d'entrada amb els seus cants i crits habituals. Després va diluviar i a ningú ens va arribar a sorprendre. En Jordi entrava al club dels membres del Centre Excursionista de Lleida que tenim el mèrit d'haver completat la llista dels 3000´s pirinencs. Després en Lluís Garrofé i Jaume Brescó li van passar l'entranyable piolet de Juli Sole i Santaló però el moment

Aquest pont de Tots Sants hem anat a fer el camí que devien de fer prop de 500.000 fugitius l'hivern de 1939 davant l'avanç de la barbàrie feixista del franquisme. Si més no recordar aquests tràgics fets històrics, portar-los en el cor... Hem sortit de la vila de Portbou on les històries de contraban es barregen amb el de les persones que han de passar la frontera a corre-cuita com el filòsof alemany Walter Benjamí, que com a jueu, fugia aquest cop de la bèstia del nazisme. Després de 7 anys de fugir, l'any 1940 es suïcida veien que no podria escapolir-se de la brutalitat. En el poble s'han posat uns plafons informatius que ens ajuden a endinsar-nos en el dolor d'aquell home i d'una època. S'ha marcat una ruta pel camí que va seguir passant pel coll de Banyuls (que un dia d'aquests farem). La tarda anterior vam anar a Elna i vam visitar la Maternitat suïssa d'Elma on van acollir a les mares embarassades republicanes que es trobaven als camps de co