Excursions del Joan Ramon

En Ramon Pach es va quedar enamorat d'una bella línia que puja de la presa de Llauset fins al pic homònim. Feia temps que me n'havia parlat i finalment ens hem posat mans a la feina. És un repte aventurer, diferent, inicialment exigent... Diria que no és una sortida habitual. Característiques : Dificultat : Difícil, per la pujada "salvatge" de les canals que puja a la carena. Desnivell :  920 metres. Temps : 5 hores 17 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Comencem el recorregut en la presa de Llauset que travessem saltant un parell de tanques. En arribar a la punta de la presa agafem un carrerany desdibuixat que ens duu uns metres més amunt on trobem un corriol que ens duu on havia l'estructura que aguantava els cables que van permetre la construcció de la presa (blondins). Un cop aquí anem ja sense camí - fort pendent amb herba - cap a la paret que tenim davant i que voltem per la dreta. Ara apareixen un conjunt de canals d

El darrer repte per aquesta estada a la Catalunya Nord ha estat la roca Gelera. Val a dir que desconeixia aquest indret. Paisagísticament és totalment diferent al nostre Pirineu. Degut a la seva modesta alçària sembla més de les regions meridionals de casa nostra que no pas darrera del nostre Pirineu. Em sorprèn aquests blocs de granit escampats per tot arreu com en el mateix cim de la roca Gelera que m'exigeix fer anar les mans. Una mica estem en terra de ningú, sembla un desert vegetal. Hi ha nombroses cabanes que segurament sostenien una ramaderia precària però potser alguns incendis mediterranis han malmès el mantell vegetal original. Ja us dic un indret diferent que ens cau lluny però que hem de descobrir. Accés Característiques : Recorregut que ens permet assolir un cim del llistat dels 100 cims de la FEEC per un espai natural diferent als que estem acostumats. Dificultat : Baixa, encara que cal grimpar uns metres per assolir el cim (II+). Desnivell :  150 metres.

La intenció era continuar tatxant en la llista dels 100 cims  però avui no podrà ser. La fita era pujar al Tuc Dormidor però em trobo la carretera tallada. He de fer tanta volta que decideixo abandonar la fita que m'havia marcat. No crec que tingui ocasió de tornar-lo a fer... Cal anar al pla B, i per sort l'atzar em prepara una agradable sorpresa. He observat que damunt del llac de Matamala hi ha també un pic que s'anomena Dormidor. No em queda gaire lluny, així que decideixo abordar aquest nou repte. Ha estat un altre bon pla B. Característiques : Recorregut molt interessant i poc exigent que ens permet descobrir un bell indret amb una panoràmica excepcional. Dificultat : Baixa, . Desnivell :  370 metres. Distància : 14,6 km. Temps : 3 hores 16 minuts Itinerari circular Descripció de l'itinerari : Ens cal situar en el coll de la Llosa  (1866 m.), damunt del llac de Matamala. Fa anys hi vaig estar aquí per fer una cursa d'esquí de fons. Pujava per una p

Era un cim que feia temps que el tenia entre cella i cella. Ara amb l'escusa dels 100 cims de la FEEC decideixo pujar-hi. És un cim força concorregut i amb un camí molt fressat i ben senyalitzat. Només cal seguir les marques vermelles i grogues que indica el Tour de Capcir amb una variant que puja al pic de Madras. És un cim prominent amb una excelsa panoràmica. Paga la pena pujar el cim proper de Bernat Sauvage des del qual es pot veure el mar. Característiques : Interessant.proposta per coronar el pic destacat de Madres en el Conflent. Dificultat : Baixa, malgrat el desnivell. Sempre per sender marcat. Desnivell :  950 metres. Distància : 4,1  km. Temps : 5 hores 20 minuts Itinerari linial. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : Accés : A l'entrada de Formigueres agafem la carretera (D4g) que ressegueix els pobles de Vilanova de Formigueres , Real i finalment Odeillo del Real on aparquem a l'entrada del poble. Des Travessem el poble (1506 m.) i en l'altre extr

Ascensió a la roca Gelera Aprofito uns dies per anar a la Catalunya Nord. La principal escusa és anar a tatxar alguns cims de la llista dels 100cims de la FEEC . En aquesta entrada penjaré les principals activitats que vaig fer per si us interessa: - Cova d'Anes. - Pic de Madres . - Pic del Dormidor - Gorges de Carança - Roca Gelera Mentre pujava a la Cerdanya Francesa vaig recordar que l'enyorat amic Antoni Satorra Vallverdú  em parlava de la cova  d'Anes que em va de pas i per descansar de conduir em poso a descobrir la cova. COVA D'ANES : És una cova molt interessant per les seves formacions i de recorregut fàcil encara que no posaré que es per anar amb mainada ja que llisca molt i en els darrers metres hi ha un passamà per protegir un tram compromès però si que es tracta una cova divertida. A la meitat hi ha una reixa que sembla que indica la part que correspon a Prullans i la que correspon a Bellver de Cerdanya... Visitant-la em vaig trobar un excur

La senda de las Pardas és una travessa reservada a excursionistes de nivell expert. Cal saber una forta pujada inicial que ens duu a una travessa   exigent amb passos acrobatics. Hi ha llocs habilitats amb cables però els indrets més complexos estan totalment desproveïts i on cal assumir alguns riscos. Majoritàriament anem per una feixa però hi ha topants per on baixa una canal amb neu (no anar a principi de temporada d’estiu). La neu esborra el sender que cada any s’ha de fer nou. No crec que hagi passat gaire gent davant nostre, algú si, segurament a final de temporada el sender deu d’estar més traginat. Ara la bellesa plàstica de l’itinerari supera amb escreix els riscos que hem de superar. És una ascensió superba que cal haver fet ... Característiques : Recorregut exigent que ens ofereix una superba visió del món miner i les privacions que havien de patir per bastir aquest conjunt de camins. Dificultat : Alt Desnivell :  1550 metres. Distància : 23,2  km. Temps : 9 ho

Avui hem tingut una gran festa d'aquelles que crea entitat. En nostre consoci Raül Cristóbal ha acabat la llista dels 3000's dels Pirineus. El seu darrer tres mil ha estat el Robinyera doncs va ser precisament aquest on va sentir l'afany de coronar els 161 cims que superen la mítica cota dels 3000 metres. Va ser en el celebració que vam fer pel Miquel Àngel Ramos i el Rosendo Oliva l'any 2008. En aquest 11 anys ha pujat tots els altius cims. En el cim se li ha fet dipositari del preuat del pirineista Juli Solé Santaló on hi ha les xapes dels 14 dipositaris que han assolit el repte dels 3000's. Us explico una mica el ritual. De la pista que puja de Chisagües (on ara cal pagar 3 euros a l'oficina d'informació de Bielsa) hem sortit totes les companyes i companys que han participat en la jornada (uns 40 diria). Entre ells en Aleix Barbera que carregava l'alt piolet de Juli Solé i Santaló (uns 140 cm). Mestre tant en Raül romania a l'aparcament doncs

Ahir vam celebrar la VIa Trobada senderista Transfonterera. Aquest any en la portella de Mentet ens havien de trobar els senderistes de la Catalunya Nord (França) i els de la Catalunya. Un any toca al Pirineu Oriental i l'altra al Central. Ens hem reunit una seixantena de caminadors encara que del vessant nord han vingut poca gent però ha estat una festa prou entranyable. A destacar el dinar a Setcases on hem rigut molt, poder massa, i els de Lleida hem donat una mica la nota. Descripció de l'itinerar i: Sortíem de l'aparcament inferior de l'estació de Vallter (1998 m) i remuntem fins a la part alta de l'estació on agafem el sender que remunta cap al vessant francés. Com la pujada a la Portella de Mentet, es curt, decidim tirar cap a la Portella de Morens (a la que no acabem d'arribar) i tirem vers el Puig de la Coma Ermad (2495 m.) per estirar una mica les cames i fer un cim, modest, però cim. Amb una dialatada panoràmica vers el Gra de Fajol, el Bastimen

Avui tenia una sortida col.lectiva amb la meva entitat, el Centre Excursionista de Lleida. El lloc que vaig escollir és el pic Aspe perquè és un pic preeminent malgrat la seva modesta alçària, (2645 m.) i no hi havia pujat mai. Quan preparava la sortida pensava que ho seria més compromés, però la practica m'ha demostrat que és un camí d'aquests de posar un peu darrera de l'altre. No hi ha un camí marcat com una avinguda, com està passant a molts cims del Pirineu, però hi ha rastre i moltes fites. Cal anar mirant el terreny per ascendir-hi. Hi ha un tram amb una sirga que a l'anada me l'he saltat però tampoc passa res doncs uns metres més enllà es pot baixar sense dificultats. Una excursió prou interessant amb una visió de conjunt molt interessant del Pirineu Aragonés. Característiques tècniques : Cim rellevant del Pirineu aragonès, imprescindible en qualsevol carnet excursionista que preu-hi. Dificultat : Entre baixa - mitja. La principal dificultat és el des

L'altre dia estant a Panticosa, vaig estar observant la Penya Telera i em vaig adonar que era un dels cims més destacats del Pirineu i que encara no hi havia pujat. Així que vaig començar a cercar informació al voltant d'aquesta muntanya. La visió que em ve més present és quan davallo del port de Monrepós i veig aquella llarga serralada amb el Bisaurin, Collarada, Tendenyera i en mig, prou destacat, hi ha la penya Telera. El desig de pujar una muntanya és el primer pas per ascendir-la. Vaig dir alguns companys/es de la colla perquè m'acompanyessin.  L'ascensió no m'ha defraudat gens. És una pujada excepcional i molt variada. Característiques tècniques : Ascensió imprescindible per qualsevol excursionista. Dificultat : Mitja encara que hi ha passos un xic compromesos:  Pujada de la canal, flanqueig i superació del mur. Però la dificultat exacta no passa de II. Distància : 15,6  km Desnivell : + 1350 metres Temps : 6 hores 22 minuts. Descripció de l&